Avui hauria d’estar escrivint de violència domèstica, però ai las! a NY -com a Bcn- les hores passen volant i no dono l’abast. Així que, amb cert retard, el que faig és una personal celebració del dia internacional de la infància. Espero que a l’olimp dels dies mundials i universals no m’ho tinguin en compte, perquè en vindran unes quantes més amb retard. Retard… estem parlant de la regla???? Bé, més o menys, avui va dels efectes secundaris de no tenir-la durant 9 mesos.
A la ciutat de Nova York hi viu més gent que a tot Catalunya (més de 8 milions!) i, tot i que a un de cada dos habitatges de Manhattan hi visqui una persona sola, el cas és que hi ha molta canalla. En una ciutat on els parks i els gardens (des de les petites joies privades obertes al públic, fins al mític Central Park) són nombrosos, hi ha una multitud d’indrets destinats a l’oci i l’esport de la gent més petita. A més a més, aquests espais estan sempre molt lluny dels pipi-can, iupi! (un altre dia ja parlaré de gossos). Moltes escoles també gaudeixen d’espais amplis per jugar i saltar a gust. Ai… quan recordo els dies lluitant pels “Espais x créixer” al Reina Violant! En fi. Torno a NY.
Quan passeges per un d’aquests parcs, sigui l’hora que sigui i faci el temps que faci, també pots veure que les moms & dads no veuen cap incompatibilitat entre exercir els seus deures i estar en plena forma. De manera que les criatures, arribades a l’edat adulta, deuen sentir la necessitat de calçar-se unes nikes i posar-se a córrer quan veuen una mica de verd. Per allò d’en Paulov, ja m’enteneu.
I, com en d’altres contrades, els soferts mestres porten a passejar classes senceres, de manera que no és inusual trobar-se joves pels carrers en hores de classe, anant a museus o ves-a-saber on.
A prop de casa, d’escoles, n’hi ha força. De molt pijes i de més populars. Al barri, com que és força posh, fins i tot he vist mares que porten els nens en taxi al cole. Moltes criatures -i no tant- porten uniforme i, en l’estil més purament novaiorquès (= fashion + ves còmode i calent que fa fred!), les nenes porten pantalons (o leggins) sota la típica faldilla curta de quadres.
Per cert, m’ha cridat l’atenció l’anunci del sindicat de mestres d’escoles públiques que passen per la tele. Ara que ho penso, crec que no he vist mai un anunci de CCOO o d’UGT a Barcelona! Sigui com sigui, i com que em queda poca estada i en canvi moltes ganes de quedar-me, estic pensant en fer-me mestre. Perquè si m’oblido per un moment de la multitud de pelis i sèries on les escoles públiques surten retratades amb una duresa enorme, resulta que un mestre d’escola pública que no tingui ni màster ni experiència, cobra força més que un profe amb doctorat a la universitat espanyola. Ei!!! I amb assegurança mèdica per a tota la família! I si tens més ganes de pencar, doncs no és incompatible, al contrari, el mateix govern t’ofereix feina extra. Pas mal. Potser no tindràs temps d’estar amb la teva família, però segur que pots comprar-te una casa. O al menys hipotecar-te.
Ironies a banda, una de les coses que es pot observar -al menys al transport públic- és que hi ha moltes mares molt joves. Això no deixa ser la plasmació d’una moda que ja té uns anys, les “teen moms“. Tant d’èxit va tenir que a la MTV hi ha una sèrie que té aquest nom (es pot veure també a Espanya i és la continuació de 16 and Pregnant). En altres sèries també queda reflectit aquest costum més o menys recent (penso en un capítol de Bones o en el personatge de Quinn Fabray a Glee, per exemple). La qüestió és tan greu que el govern de la ciutat NYC ha endegat una campanya sobre els costos de quedar-se embarassada durant l’adolescència. Els anuncis, que estan per tot el subway, són prou clars: fan referència, per exemple, a l’obligació segons les lleis de NY de mantenir els fills fins als 21 anys i també es dirigeixen als futurs pares.
En un país on la 1st Amendment està sempre en boca de tothom, es curiosa aquesta “intromissió” per part del govern en les vides dels ciutadans. Durant el govern de Bush fill la campanya es va fer donant subvencions a esglésies que promovien l’us dels purity rings (o chastity rings) i, believe it or not, la mateixa Miley Cirus en portava un!
De tota manera, aquesta no és la primera vegada que hi ha una campanya “sensibilitzadora” cap a les responsabilitats que comporta el parenthood (per cert, també el títol d’una sèrie). I és que fa un munt d’anys una cadena de televisió va fer famosa la frase “It’s 10:00PM. Do you know where your children are?“. Primer vaig veure-ho en un cartell al carrer i després a la tele. La pregunta em va semblar forta, la veritat. Per mi era una novetat, però aquí això és una institució: fins i tot en Michael Jackson li dedica una cançó!!!
Moltes de les coses que he observat no són pas exclusives dels USA, naturalment. I moltes estan relacionades amb l’ús dels telèfons mòbils. Tot sovint, mares i fills en trajectes llargs estan tan capficats en els seus mòbils que ni es dirigeixen la paraula. No sempre és així, és clar. Abans aquest paper de fomentador de la incomunicació el devia tenir la tele, suposo. I abans, el treball infantil, potser. També és veritat que per aquí, amb tanta diversitat i tant melting pot, aquestes criatures parlen diverses llengües. Fins i tot les que tenen la “desgràcia” de tenir pares W.A.S.P., les seves nannies ja els parlen en castellà per compensar. Caldrà tenir-ho en compte en un futur, a Catalunya?
