Autor: monica
Bcn-NY
Arribar a Nova York no va ser difícil. La sorpresa la vaig tenir al veure que el que em costaria seria pujar a l’avió, ja que –surprise, surprise-, resulta que hi havia overbooking i jo no tenia seient assignat. D’aquí que l’etiqueta del meu equipatge fos marcada com “volunteer” (voluntària a quedar-me a terra, és clar). Un treballador de la companyia aèria, en veu baixa -com si passés droga-, em va oferir una quantitat respectable de dòlars per quedar-me a la meva estimada ciutat, però jo -molt digna i força estúpida- no els vaig acceptar. Això sí, gràcies a aquest fet generós, una parella de cubans residents a NY van allargar un dia més la seva estada a Bcn i, a sobre, el vol i la nit extra d’hotel els va sortir de franc. Com que a ells l’oferta els la van fer més tard (a punt d’entrar al finger), els van oferir un 50% més que a mi. Realment, en aquesta vida, ser una bona jugadora de cartes et pot resultar molt útil en alguns moments.
Com vaig saber que ja estava a EUA? Aquí teniu un parell de pistes.
La mezquita de Córdoba en La mitad invisible
Més petons, menys pastorets. Tots mamífers!
En aquest món, en aquest moment, el que cal, realment, és espolsar-nos tota la por i lluitar. Causes, en tenim per a tots els gustos. I molta gent valenta se la juga cada dia. Em refereixo als que tornen a ocupar la plaça Tahrir, per exemple, o als jutges egipcis en vaga. Els que segueixen resistint a Gaza. Però també, més a prop, a gent com Lali Sandiumenge: una periodista lliure que assumeix la duresa que comporta mantenir-se coherent en un context on, aparentment, hi ha llibertat d’informació. O la Victòria Girona, que s’implica per canviar la UB de manera honesta i responsable.
Alguns faraons pensen que la democràcia és només un instrument per obtenir el poder. No importa que s’amaguin rera posats tibats, com diu Jesús Lizano: ¡Mamíferos!
Encara que les amenaces hi siguin, el món no s’acabarà si ens movem. El món s’acabarà (el llop es menjarà les ovelles) si, poc a poc, l’única cosa que fem és viure en la solitud, el recel, el temor. Quines són, doncs, algunes de les armes que podem fer servir? El sentit de l’humor i el sentit de l’amor. La cultura.
Tres recomanacions, doncs. La primera, és la conferència que donarà Miguel-Anxo Murado (“El nou i el vell en la literatura”) el dilluns a la Facultat de Filologia de la UB gràcies a les companyes d’Estudis Gallecs i Portuguesos. La segona, aquesta píndola del gran Zenet (“Un beso de esos”).