Leonor Martínez Martín

LEONORLeonor Martínez Martín va ser professora de l’Àrea d’Estudis Àrabs i Islàmics de la Universitat de Barcelona, però els seus alumnes sabem que va ser molt més que això, va formar part d’aquella espècie tan minoritària dels Mestres. Fugint d’honors i protagonismes segurament es queixaria de saber que ara té un volum d’homenatge publicat, però estem felices de portar-li la contrària aquesta vegada.

El seminari “Traduir el món àrab” va ser una oportunitat fantàstica per gaudir de la recerca variada que sorgeix d’aquesta Àrea i presentar el llibre: des de l’actualitat més punyent als estudis medievals, el “passeig” va ser un luxe difícil de repetir amb aportacions de Dolors Bramon, Margarita Castells i Julio Samsó.

Traducir el mundo árabe cartell.001

El nou llibre Traducir el mundo árabe. Homenaje a Leonor Martínez Martín  (Edicions UB) combina una selecció d’estudis sobre literatura àrab amb textos de la mateixa Dra. Martínez. Així inclou la Introducción a la seva Antología de poesía árabe contemporánea -un text vigent i molt pertinent- i una selecció de les seves espléndides traduccions acompanyades del text àrab.

index

Aquest llibre no hagués estat possible sense la participació de molta gent, especialment les filles de la Dra. Martínez, els autors, les editores i el projecte “Representació d”identitats, gènere i creació artística en els marges de l’arabitat“.

Però a més a més, estem d’enhorabona perquè, gràcies a la generositat de les hereves i a la feina del CRAI UB de Lletres podem gaudir de la Biblioteca Leonor Martínez i Juan Vernet.

Moltes gràcies a tothom i bona lectura!

Més petons, menys pastorets. Tots mamífers!

Quan era petita, alguna vegada m’havien explicat el conte del pastoret que, per divertir-se, cridava “Que ve el llop!”. El que no m’esperava era que, de gran, em trobaria tants pastorets. És més, a vegades sembla que visquem a pastoret-land. El discurs de la por (que inclou moltes mentides i manipulació de la informació) intenta que tots quedem paralitzats, que no ens moguem, que no intentem canviar res d’aquest món per fer-lo millor amb el fals argument que no és possible ni realista. A qui li pot interessar, això?

En aquest món, en aquest moment, el que cal, realment, és espolsar-nos tota la por i lluitar. Causes, en tenim per a tots els gustos. I molta gent valenta se la juga cada dia. Em refereixo als que tornen a ocupar la plaça Tahrir, per exemple, o als jutges egipcis en vaga. Els que segueixen resistint a Gaza. Però també, més a prop, a gent com Lali Sandiumenge: una periodista lliure que assumeix la duresa que comporta mantenir-se coherent en un context on, aparentment, hi ha llibertat d’informació. O la Victòria Girona, que s’implica per canviar la UB de manera honesta i responsable.

Alguns faraons pensen que la democràcia és només un instrument per obtenir el poder. No importa que  s’amaguin rera posats tibats, com diu Jesús Lizano: ¡Mamíferos!

Encara que les amenaces hi siguin, el món no s’acabarà si ens movem. El món s’acabarà (el llop es menjarà les ovelles) si, poc a poc, l’única cosa que fem és viure en la solitud, el recel, el temor. Quines són, doncs, algunes de les armes que podem fer servir? El sentit de l’humor i el sentit de l’amor. La cultura.

Tres recomanacions, doncs. La primera, és la conferència que donarà Miguel-Anxo Murado (“El nou i el vell en la literatura”) el dilluns a la Facultat de Filologia de la UB gràcies a les companyes d’Estudis Gallecs i Portuguesos. La segona, aquesta píndola del gran  Zenet (“Un beso de esos”).

La tercera, per aquelles persones que puguin votar a les properes eleccions a la UB: voteu lliurement.