Leonor Martínez Martín

LEONORLeonor Martínez Martín va ser professora de l’Àrea d’Estudis Àrabs i Islàmics de la Universitat de Barcelona, però els seus alumnes sabem que va ser molt més que això, va formar part d’aquella espècie tan minoritària dels Mestres. Fugint d’honors i protagonismes segurament es queixaria de saber que ara té un volum d’homenatge publicat, però estem felices de portar-li la contrària aquesta vegada.

El seminari “Traduir el món àrab” va ser una oportunitat fantàstica per gaudir de la recerca variada que sorgeix d’aquesta Àrea i presentar el llibre: des de l’actualitat més punyent als estudis medievals, el “passeig” va ser un luxe difícil de repetir amb aportacions de Dolors Bramon, Margarita Castells i Julio Samsó.

Traducir el mundo árabe cartell.001

El nou llibre Traducir el mundo árabe. Homenaje a Leonor Martínez Martín  (Edicions UB) combina una selecció d’estudis sobre literatura àrab amb textos de la mateixa Dra. Martínez. Així inclou la Introducción a la seva Antología de poesía árabe contemporánea -un text vigent i molt pertinent- i una selecció de les seves espléndides traduccions acompanyades del text àrab.

index

Aquest llibre no hagués estat possible sense la participació de molta gent, especialment les filles de la Dra. Martínez, els autors, les editores i el projecte “Representació d”identitats, gènere i creació artística en els marges de l’arabitat“.

Però a més a més, estem d’enhorabona perquè, gràcies a la generositat de les hereves i a la feina del CRAI UB de Lletres podem gaudir de la Biblioteca Leonor Martínez i Juan Vernet.

Moltes gràcies a tothom i bona lectura!

De nou x aquí…

L’altre dia, al CCCB, Amin Maalouf va dir una cosa ben certa (en realitat en va dir més d’una, però això és una altra història): la nostra època, tot i ser la de les coses ràpides, la de la immediatesa, s’entossudeix en fer-ho tot beeeeen complicat. En el món de la universitat, per exemple, entre una idea i la seva posada en pràctica hi ha un perillós obstacle: la immensa burrocràcia que ens paralitza i que converteix massa sovint el nostre treball en una maledicció que a Sísif li semblaria horrorosa. Què cal fer? Queixar-nos mentre fem un cafè? Potser ha arribat l’hora de passar a l’acció. I això pot ser tan senzill com no perdre els espais que considerem nostres, que ens donen plaer, que ens fan sentir que cada dia val la pena. Com les entrades en un bloc personal. Així que aquí estic, de nou, per informar de cultura, de vida universitària, de les coses que em criden l’atenció. 
I una de les coses que em crida l’atenció ara mateix és que properament hi haurà eleccions a la Universitat de Barcelona. Si voleu informació sobre el tema, el bloc de la Victòria Girona és un bon lloc.